Diest

lloc 119
Àrea:
França
Documents
Doc. Regest Data
1079 El rei Pere III rep Gerard Bruyne, de Diest, clergue de la diòcesi de Lieja, com a familiar i domèstic comensal i clergue seu per servir a la Capella reial. 1342, agost, 3
675 El rei Pere III mana a Bernat d'Olzinelles, tresorer reial, que pagui, de gràcia, 1.000 sous barcelonesos a Gerard Bruyne, de Diest, mestre de la seva Capella, per comprar un cavall. 1343, març, 12
859 Pere Desbosc, escrivà de ració, comunica a Francisco de Prohomne, regent [l'ofici dels segells], que, per manament del rei Pere III, ha de pagar, de gràcia, 837 sous a Gerard Bruyne, de Diest, cabiscol de la Capella reial, per les despeses que ha tingut a la Cúria romana [a Avinyó]. 1346, abril, 8
819 El rei Pere III dona el seu consentiment a la petició de Gerard [Bruyne], de Diest, cabiscol de la Capella reial, d'admetre dos cantors joves a la Capella. 1346, agost, 5
952 El rei Pere III confereix a Gerard Bruyne, de Diest, clergue del rei i cabiscol de la Capella reial, la capellania de Sant Nicolau del castell reial de Tarragona que havia quedat vacant per la mort de mestre Berenguer Sacoma, físic del rei. 1348, novembre, 28
1039 El rei Pere III escriu a Carles IV [de Luxemburg], rei dels Romans i de Bohèmia, per comunicar-li que envia Gerard Bruyne, de Diest, almoiner i capellà del rei i cabiscol de la seva Capella, a Alemanya per tractar sobre l'assumpte del ducat de Caríntia i el comtat de Sarnthein [o comtat de Caríntia?]. També escriu, pel mateix assumpte, a Robert II [del Palatinat], duc de Baviera; a Beatriu [de Sicília], duquessa de Baviera i germana de la reina [Elionor de Sicília]; al bisbe de Trento [Meinhard von Neuhaus]; al comte de Gorizia [Albert III, Meinhard VI o Enric III?]; als consellers i prohoms de Bozen; a Esteve II, duc de Baviera; a Anna [de Baviera], reina dels Romans i de Bohèmia; a Lluís V el Brandenburguès, comte palatí i marquès de Brandenburg; a Lluís VI el Romà, duc de Baviera; al duc de Teck [Konrad IV]; als consellers i prohoms de Sarnthein; al burggravi de Nuremberg [Johann II]; a la duquessa d'Àustria [Joana de Pfirt]; a Rodolf II [del Palatinat], duc de Baviera; al senyor d'Aufenstein [Konrad IV]; i a Albert II, duc d'Àustria. Després de la carta hi ha el text de la missatgeria encarregada pel rei i la reina a Gerard Bruyne, en la qual li demanen que s'informi de la possibilitat de reclamar el comtat de Sarnthein [o de Caríntia?], que la reina Elionor havia heretat de la seva àvia [Eufèmia, duquessa de Caríntia], i el ducat de Caríntia, que l'infant Frederic, germà de la reina, havia heretat de la seva mare [Elisabet de Caríntia]. 1350, octubre, 28
1937 La reina Elionor de Sicília escriu a Carles IV [de Luxemburg], rei dels Romans i de Bohèmia, per comunicar-li que envia Gerard Bruyne, de Diest, almoiner i capellà del rei [Pere III], a Alemanya per tractar sobre l'assumpte del ducat de Caríntia i el comtat de Sarnthein [o comtat de Caríntia?]. També escriu, pel mateix assumpte, a Anna [de Baviera], reina dels Romans i de Bohèmia; als consellers, jurats i prohoms de Sarnthein; als consellers, jurats i prohoms de Bozen; al duc de Teck [Konrad IV]; al burggravi de Nuremberg [Johann II]; al comte de Gorizia [Albert III, Meinhard VI o Enric III?]; al senyor d'Aufenstein [Konrad IV]; al bisbe de Trento [Meinhard von Neuhaus]; a Margarida [d'Holanda], emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic, vídua de Lluís IV el Bavarès, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic; a Joana [de Pfirt], duquessa d'Àustria; a Lluís VI el Romà, duc de Baviera; a Esteve II, duc de Baviera; a Rodolf II [del Palatinat], duc de Baviera; a Albert II, duc d'Àustria; a Lluís V el Brandenburguès, comte palatí i marquès de Brandenburg; a Beatriu [de Sicília], duquessa de Baviera i germana de la reina Elionor; a Robert II [del Palatinat], duc de Baviera i comte palatí del Rin; i a Eudard III, rei d'Anglaterra. 1350, octubre, 28
1936 La reina Elionor de Sicília demana a l'abadessa del monestir de les Onze Mil Verges, a Colònia, que doni una relíquia a mestre Gerard Bruyne, de Diest, almoiner i capellà del rei Pere III, que li envia, perquè li agradaria molt tenir una de les Onze Mil Verges. 1350, novembre, 5
1938 La reina Elionor de Sicília escriu a la seva germana Beatriu [de Sicília], duquessa de Baviera, per comunicar-li que li envia [a Alemanya] Gerard Bruyne, de Diest, almoiner i capellà del rei Pere III, per diversos assumptes, i que l'informarà del cas de Dederic de Taborem, cavaller alemany que havia participat en l'intent de Jaume III [de Mallorca] d'envair el regne de Mallorca, va ser empresonat pel rei, alliberat per la reina i ara s'està a la cort. 1350, novembre, 5
1057 El rei Pere III informa a fra Hug [Desbac], abat de Ripoll, i a Bernat d'Olzinelles, tresorer reial, que Gerard Bruyne, de Diest, cabiscol de la Capella reial, havia d'anar a Alemanya com a emissari del rei i de la reina Elionor [de Sicília], per la qual cosa se li havia avançat una gran quantitat de diners per despeses del viatge, i que després ha decidit passar-se al servei del cardenal [prevere de Santa Maria in Trastevere], anteriorment arquebisbe de Saragossa [Guillaume d'Aigrefeuille]. Per això els mana que demanin explicacions a mestre Gerard i, si no rectifica, que recuperin les cartes de la missatgeria i que expliquin al cardenal i a qui calgui el seu comportament. 1351, gener, 30
1289 El rei Pere III, en virtut d'una butlla del papa Climent VI, nomena Joan Pelet, capellà del rei i cantor de la Capella reial, com un dels dotze capellans o clergues, familiars, domèstics i continus comensals seus que no tenen obligació de residir en l'església de la qual tenen el benifet. El mateix nomenament és fet a favor de Gerard Bruyne, de Diest, i de Tomàs Benet, capellà del rei. 1353, juliol, 15
1317 El rei Pere III concedeix a mestre Gerard Bruyne, de Diest (a la diòcesi de Lieja), capellà i almoiner del rei, que pugui dur les armes reials a la partició superior del seu escut, com a agraïment pels seus serveis. 1353, octubre, 12
1374 Mestre Gerard Bruyne, de Diest, capellà i almoiner del rei Pere III, nomena procurador seu Arnau de Goniguen, [cantor] de la Capella reial, per resignar la seva porció a la canònica de la Seu de Barcelona a favor de la seva germana Christine Bruyne, casada amb mestre Enric, brodador de casa del rei. 1354, juny, 9
Resultats: 13
MiMus DB, Diest (lloc 119) <https://mimus.ub.edu/ca/mimus-db/place/view/119> [consulta: 13/3/2025]
MiMus DB: Ministrers i música a la Corona d'Aragó medieval [base de dades en línia], Anna Alberni, Stefano Maria Cingolani, Anna Fernàndez-Clot, Simone Sari, Carles Vela (eds.), Barcelona: Universitat de Barcelona, Projecte MiMus (ERC CoG 2017, No 772762).