Document 1039

Identificació

Referència arxivística
ACA, Cancelleria, Registres, reg. 1534, f. 39r-40v
Datació
1350, octubre, 28. Perpinyà
Llengua
llatí
Matèries
ambaixada / missatgeria, Capella reial, moviment d'artistes

Regest

El rei Pere III escriu a Carles IV [de Luxemburg], rei dels Romans i de Bohèmia, per comunicar-li que envia Gerard Bruyne, de Diest, almoiner i capellà del rei i cabiscol de la seva Capella, a Alemanya per tractar sobre l'assumpte del ducat de Caríntia i el comtat de Sarnthein [o comtat de Caríntia?]. També escriu, pel mateix assumpte, a Robert II [del Palatinat], duc de Baviera; a Beatriu [de Sicília], duquessa de Baviera i germana de la reina [Elionor de Sicília]; al bisbe de Trento [Meinhard von Neuhaus]; al comte de Gorizia [Albert III, Meinhard VI o Enric III?]; als consellers i prohoms de Bozen; a Esteve II, duc de Baviera; a Anna [de Baviera], reina dels Romans i de Bohèmia; a Lluís V el Brandenburguès, comte palatí i marquès de Brandenburg; a Lluís VI el Romà, duc de Baviera; al duc de Teck [Konrad IV]; als consellers i prohoms de Sarnthein; al burggravi de Nuremberg [Johann II]; a la duquessa d'Àustria [Joana de Pfirt]; a Rodolf II [del Palatinat], duc de Baviera; al senyor d'Aufenstein [Konrad IV]; i a Albert II, duc d'Àustria.1 Després de la carta hi ha el text de la missatgeria encarregada pel rei i la reina a Gerard Bruyne, en la qual li demanen que s'informi de la possibilitat de reclamar el comtat de Sarnthein [o de Caríntia?], que la reina Elionor havia heretat de la seva àvia [Eufèmia, duquessa de Caríntia], i el ducat de Caríntia, que l'infant Frederic, germà de la reina, havia heretat de la seva mare [Elisabet de Caríntia].

Transcripció

Excellentissimo ac magnifico principi Carulo, Dei gracia Romanorum [r]e[gi] semper au[g]usto ac regi Boemie, Petrus, per eandem graciam rex Aragonum, [V]alencie, Maioricarum, [S]ardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, salutem et vo[tiv]orum suss successuum felicia incrementa. Illa vero et cari[tativ]a devotio qua in Conditore omnium counimur cum omnibus christicolis orbis terre et po[ti]ssime benivola iuste intentionis effectio qua excellencie vestre afficimur multipliciter nos inducunt ut vestre excellentis persone [con]sistenciam scire incensis affectibus appetamus. Hinc est quod /Eapropter\ vestram celsitudinem intime rogamus affectu quatenus per dilectum elemosinarium et capella[n]um nostrum ac precentoremprecentorem Capelle nostre Geraldum BruneGeraldum Brune, de Diest, quem ex causa subscripta ad vestre serenitatis presentiam destinamus, et quociens se facultas nunciorum obtulerit de prosperi status vestri continencia et vestris ap[ic]ibus nos velitis et placeat reddere certiores. Et quia scimus affirmo [sic] vestram celsitudinem ferventibus votis apetere ut de incolumitate persone nostre, vobis nova letiffica nuncientur, eidem celsitudini harum serie intimamus quod nos, per Dei misericordiam, propri corporis sospitate fruemur. Propterea Preterea, princeps inclite, [cu]m dicto capellano et elemosinario nostro super negociis ducatus de Quar[a]ntena et comittatus de Cherten quedam comisserimus per nostra parte verbo vestre celsitudini referenda. Idcirco serenitatem vestram rogamus attente quatenus dictum nostrum capellanum et elemosinarium nostri speciali respectum propitius admittendo, hiis que pro parte nostra super predictis verbo retulerit vestre celsitudini noster capellanus et elemosinarius antedictus velitis et placeat fidem credibilem adhibere eique exibere eandem celsitudinem favorabilem adiutricem.
Data Perpiniani quinto kalendas novembris anno Domini MºCCCºLº. Hugo cancellarius.
Dominus rex mandavit michi Matheo Adriani.

Petrus, et cetera, inclito Roberto, duci Bavarie, vlt velut fratri nobis carissimo, salutem et sincere dileccionis effectum. Quia scimus cor vestrum ferventibus votis aperpetere appetere ut de incolumitate persone nostre vobis nova letissa /letiffica\ nuncientur, vobis harum serie intimamus nos, per Dei gracia, propria corporis sanitate scriviri /vigemus\, rogantes vos ut per latorem presentis et quociens se nunciorum facultas obtulerit de consistencia status vestri nos velitis et placeat vestris litteris recreare. Pre[t]er[ea], v[obis] hac serie intimamus quod pro quibusdam negociis tangentibus ducatum de Quarantena et comittatum de Cherten ad partes Alamannie [d]ilectum capellanum et elemosinarium nostrum Geraldum BruneGeraldum Brune, de [D]iest, du[ci]mus destinandum, vos rogantes instanter quatenus, credendo hiis quo super iamdictis idem GeraldusGeraldus vobis retulerit oraculo, [certis?] votis velitis et placeat ipsum propitius admitere eique in dictis negociis, vos [ad]hibere, nostri speciali intuitu, favorabilem adiutorem.
Data Perpiniani quinto kalendas novembris anno Domini millesimo CCCºLº. Hugo cancellarius.
Idem.

Capítols de la missageria comanada per lo senyor rey e per la senyora reyna a maestre Gerart BrunoGerart Bruno, de Diest, capellà e almoyner del dit senyor, faedora per ells a les parts d'Alamanya per rahó del comtat de Cherten, lo qual se diu pertànyer a la dita senyora reyna per rahó de lexa [a] la dita senyora feta per la molt alta dona duchessa àvia sua; en[c]ara per rahó del ducat de Quarantena, lo qual se diu pertànyer a l'alt infant don Frederich, frare de la dita senyora, per rahó de lexa a ell feta per la senynora reyna de Sicília, mare de la dita senyora reyna.
Primerament, que vaja personalment als dits comtat et ducat, e que s'inform, com mils, pus sàviament e pus secreta porà, qui són aquells qui vuy posseexen los dits comtat e ducat, e per quyns e per quals títols los posseeixen; e axí meseix dels staments dels dits comtat e ducat e de les gents d'aquells.
Hugo cancellarius.
Item, que si veu et coneix que puguam puguen profitar, present les letres de creença que se'n porta del dit senynor et de la dita senynora a aquells a qui s'endrecen. Et per virtut de la dita creença diga a cascun d'aquells que·l senyor rey et la senyora reyna l'an tramès là per los affers dels dits comtat e ducat, e per informar-se dels fets e estament d'aquells, per què lo senyor rey e la senyora reyna los preguen que, a haver la [dita?] informaci[ó], li vullen dar consell, favor e ajuda. Hugo cancellarius.
Item, que haüda la dita informació con pus clarament e mils porà, se'n torn ab aquella o, si li és vijares que deja là romanir, aquella trameta als dits senynor rey et senynora reyna, per tal que en aquells affers puguen proveir segons que·s convendrà. Hugo cancellarius.
Item, que si troba que·ls barons, cavallers et generoses et universitats dels dits comtat e ducat haguessen en cort de dar favor et consentir que la dita senyora e·l dit infant, son ffrare, haguessen los dits com[t]at [e] ducat, procur et faça ab acabament aytant con mils et pus sàvia[m]ent porà, que d'ells et cascun d'ells haja sobre açò letres et car[t]es públiques, les quals aport als dits senynor rey e reyna, o trameta per persona certa ab la dita informació, per tal que mils hi puga ésser haüda fe, e·ls dits senynor et senynora puguen fer en açò ab major eficàcia aquelles provisions que y seran necessàries e profitoses. Hugo cancellarius.
Idem.

Super negocio supradicto fuit excriptum ex parte domini regis infrascriptis:
Inclite Beatrici, ducisse Bavarie, velut sorori nobis carissime.
Reverendo in Christo patri, divina providencia archiepiscopo [sic] de Terente.
Nobili viro Averardo, comiti de Goerç.
Dilectis consiliariis et probis hominibus civitatis Bocche.
Inclito Stephano, duci Bavarie.
Excellentissime ac magnifice principisse Agneti, Dei gracia Romanorum regine semper auguste ac regine Boemie.
Inclito Lodovico de Bavaria, comiti Palentino, marchioni de Brandeiborch.
Inclito Romulo, duci Bavarie.
Inclito [espai en blanc] duci de Dech.
Dilectis consiliariis et probis hominibus civitatis de Cherten.
Nobili viro [espai en blanc] vicecomiti de Noremberoch.
Inclite ducisse Austr[i]e.
Inclito Redulfo, duci Bavarie.
Nobili [espai en blanc] viro domino de Hovesteno.
Inclito Alberto, duci Austrie.

Entitats

Bibliografia

Edicions
Deibel 1928, doc. 5 (parcial)

Notes

1. Per a la identificació dels llocs, títols i personatges, seguim el treball de Deibel 1928, p. 374-378. Tanmateix, és poc ferma la identificació del "comittatus de Cherten" amb un comtat de Sarnthein, que es correspondria amb el Tirol (Deibel 1928, p. 377), i no es pot descartar que es tracti del comtat de Caríntia. Pel que fa al comte de Gorizia, anomenat "Averardo" al document, Deibel l'identifica amb Meinhard VI (Deibel 1928, p. 377), però no es pot descartar que es tracti d'algun dels altres dos germans, Albert III i Enric III, que també eren comtes de Gorizia.
Referència MiMus per regnat
VI/1.385ter
Publicat
13-02-2024
Modificat
17-05-2024
MiMus DB, doc. 1039 <https://mimus.ub.edu/ca/mimus-db/document/view/1039> [consulta: 10/11/2024]
MiMus DB: Ministrers i música a la Corona d'Aragó medieval [base de dades en línia], Anna Alberni, Stefano Maria Cingolani, Anna Fernàndez-Clot, Simone Sari, Carles Vela (eds.), Barcelona: Universitat de Barcelona, Projecte MiMus (ERC CoG 2017, No 772762).