Flauta

instrument 3
Família:
aeròfon
Tipologia:
tipus flauta
Documents
Doc. Regest Data Formes
372 Per manament de l'infant Jaume, Guerau Solivera, dispenser seu, paga 60 sous barcelonesos a [Pere] Tibalt, joglar, a Bartomeu de les Pegueses [Bartomeu Pinella] i a Ramon de Fraga, joglar de flauta, a raó de 20 sous per cap. El pagament és fet a València. 1313, agost flauta
419 L'infant Jaume reconeix certs pagaments que, per manament seu, ha fet Rodrigo de Sada, cambrer de l'infant, entre els quals n'hi ha un de 40 sous barcelonesos a Jaume de Vic i al seu company, trompadors del rei de Mallorca [Sanç]; un de 20 sous barcelonesos a Astruc, mim de la reina de Mallorca [Maria d'Anjou]; un de 30 sous barcelonesos a dos trompadors i un mim de flauta del comte d'Urgell [infant Alfons]; un de 20 sous barcelonesos a Joan de Saragossa i al seu fill [Joanet], mims del mateix comte; un de 20 sous barcelonesos a Bernat Percasset, mim; dos de 50 sous barcelonesos a [Francesco] Guercio, mim del rei [Jaume II]; i un de 100 sous a cinc mims de Xipre al servei de la reina [Maria de Lusignan] (dos trompadors, un que toca l'anafil, un altre que toca la caramella i un que toca els tabals, a raó de 20 sous per cap). Tots els pagaments són de gràcia, llevat del darrer. 1316, gener, 6 flauta
433 L'infant Jaume reconeix certs pagaments que, per manament seu, ha fet Rodrigo de Sada, cambrer de l'infant, entre els quals n'hi ha un, de gràcia, de 10 sous barcelonesos a Escota, joglaressa; un, també de gràcia, de 30 sous barcelonesos a Pere Guesa, mim de la reina de Mallorca [Maria d'Anjou]; un de 40 sous barcelonesos a Antoni i Pericó Gutxols, trompadors de Barcelona, a Pericó de Luesa, mim de flauta, i a un altre mim que toca els tabals, a raó de 10 sous per cap; un, de gràcia, de 10 sous barcelonesos a Ramon Caçador, mim; un altre de 10 sous a Buit de Seny [foll?]; un, de gràcia, de 30 sous jaquesos a Novellet d'Espanya, mim; i un, també de gràcia, de 20 sous jaquesos a Juan Arias, mim. 1316, febrer, 22 flauta
50 L'infant Alfons reconeix certs pagaments que, per manament seu, ha fet Francesc Ferriol, dispenser de l'infant, entre els quals n'hi ha un de 590 sous barcelonesos a Pere de Gualbes i a Jaume de Gualbes, drapers, pels vestits i el calçat de sis mims de l'infant (dos trompadors, un anafiler, un tabaler, un sonador de flauta i un de cabreta); un de 50 sous barcelonesos als trompadors del rei de Mallorca [Sanç], fet a Girona; i un, de gràcia, de 50 sous barcelonesos a Salvador Ramàs, joglar de l'infant Pere, germà de l'infant Alfons. 1321, octubre, 8 flaute
434 A instància de Ramon Oller, que el 10 de juliol presenta una carta del rei Jaume II (Calataiud, 26 de juny de 1325), Guillem de Guanyalons, batlle de Tàrrega, transcriu i envia al rei l'interrogatori (vint-i-nou testimonis) i la sentència del procés contra Bertran Oller, dit Pulul, fill de Ferrer Oller, i Ramon Oller, fill de Berenguer Oller, acusats d'haver matat Berenguer Mir, mim o joglar de cabreta de l'Ametlla [de Segarra]. El procés s'inicia el 22 d'abril de 1325, quan es denuncia davant del batlle que el dissabte anterior uns joves de Tàrrega (Tomàs Borràs, Pere Llobet, Bernat Amenós, Ramon de Fluvià, Berenguer d'Olius, Jaume Bonyac, Ramon de Trullops, Jaumet Mut i el nunci de Romeu Barber, Guillem Ponç, que portava un tamboret) sortiren de nit acompanyats de mims o joglars (Arnau Fonoll i Pere Vidal, trompadors de Tàrrega —el primer era pregoner i el segon, cridador; Berenguer Carnisser, mim o joglar de flauta i tambor de l'Ametlla [de Segarra], i Berenguer Mir) i, després de tocar per diversos llocs, essent al carrer d'en Falcó, on tocaven els seus instruments (trompes, cabreta, flauta i tambor, tamboret i/o cembres) i havien començat un ball, foren apedregats i Berenguer Mir resultà ferit al cap, cosa que li provocà la mort. Després de l'interrogatori, el batlle acusa els cosins Bertran Oller i Ramon Oller de l'homicidi i publica dues crides perquè es presentin davant seu (23 d'abril i 7 de maig de 1325); com que no s'hi presenten, els condemna per contumaços i els bandeja de la vila (17 de maig de 1325). [1325, juliol, 10] flauta; flauta; flauta; flahuta; flahuta; flahuta
114 Arnau Ballester, tresorer de la reina Elionor [de Castella], paga 60 sous barcelonesos a Pero Abril Lázaro, joglar de flauta de casa del rei Alfons III, per provisió de menjar. Pero Abril Lázaro presenta un albarà [d'escrivà de ració] escrit a València l'1 de març de 1335. 1335, març flauta
774 Pere Desbosc, escrivà de ració, comunica a Jaume Roig [tresorer reial] que, per manament del rei Pere III, ha de pagar, de gràcia, 100 sous barcelonesos a Jaume Costa, joglar de flauta. 1345, desembre, 11 flauta
975 Pere Desbosc, escrivà de ració, comunica a Bernat [d'Olzinelles, tresorer reial] que, per manament del rei Pere III, ha de pagar 40 sous barcelonesos a Guillemí Veguer i Hugoní de la Pellissa, joglars de cornamusa de casa del rei, per guarnir i posar virolles d'argent a dues flautes de banya. 1349, juny, 12 flahutes de bahanya
1155 Berenguer de Codinacs, mestre racional, registra una àpoca on consta que, per manament del rei Pere III, Berenguer d'Abella, cambrer major, ha pagat per avançat a Joan de París, joglar de cornamusa de casa del rei, el seu vestit i la quitació de 1349 per tal de desempenyorar una flauta de banya d'ivori. L'àpoca és escrita per Guillem Sarroca, notari de València, el 2 de gener de 1350. 1351, novembre, 28 flauta de banya de vori
Resultats: 9
MiMus DB, flauta (instrument 3) <https://mimus.ub.edu/ca/mimus-db/instrument/view/3> [consulta: 20/9/2024]
MiMus DB: Ministrers i música a la Corona d'Aragó medieval [base de dades en línia], Anna Alberni, Stefano Maria Cingolani, Anna Fernàndez-Clot, Simone Sari, Carles Vela (eds.), Barcelona: Universitat de Barcelona, Projecte MiMus (ERC CoG 2017, No 772762).