Equip

Membres del projecte

Anna Alberni

Anna Alberni

Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2003) i professora ICREA a la mateixa universitat des del 2009. La seva recerca se centra en l’edició i estudi de la poesia catalana dels segles XIV-XV, fent especial atenció als aspectes lingüístics i intertextuals de la lírica a l’edat mitjana. Ha estat investigadora a les universitats de Roma La Sapienza i de L’Aquila (2003-2005), i ICREA Junior a la Universitat de Girona (2005-2009). És membre del Grup de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana i de l’IRCVM. Ha dirigit dos projectes de recerca d’àmbit estatal sobre la recepció de la poesia francesa a la Corona d’Aragó (FFI 2009-10065, FFI 2014-54844-P) i un projecte europeu sobre l’herència dels trobadors en la lírica catalana (The Last Song of the Troubadours. Linguistic Codification and Construction of a Literary Canon in the Crown of Aragon, ERC StG, GA n. 241070). Coordina les activitats del projecte MiMus i del Corpus TOC - Tractadística occitanocatalana a l'entorn de Las Leys d'Amors. Està editant la poesia de Gilabert de Pròixida i altres textos lírics catalans.

Stefano Maria Cingolani

Stefano Maria Cingolani

Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Roma - La Sapienza. Ha estat professor a la Universitat de Roma II - Tor Vergata, a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Rovira i Virgili, i ha treballat sobretot com a investigador independent. En els darrers anys la seva recerca s'ha centrat en la historiografia i la història a la Corona d'Aragó medieval, l'edició de textos cronístics i les biografies dels reis. També ha estudiat el fet identitari, la diplomàcia, la reginalitat, la música i l'espectacle a les corts dels reis del Casal de Barcelona. Ha publicat diverses col·leccions de documents i cartes. En l'àmbit del projecte MiMus s'ocupa de l’exploració de documentació als arxius i de la transcripció dels documents del corpusi estudia l’evolució de l'entreteniment musical a la cort catalanoaragonesa.

Anna Fernàndez-Clot

Anna Fernàndez-Clot

Llicenciada en Filologia Catalana (2010) i doctora en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de Barcelona (2017). És membre del Centre de Documentació Ramon Llull i del Grup de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana. Ha participat en diversos projectes digitals, com la Base de Dades Ramon Llull, el Diccionari de Textos Catalans Antics, el Nou Glossari General Lul·lià o el portal Manícula: taller d'edició i anotació de textos. S'ha ocupat de l'edició de textos catalans medievals i, especialment, de l'estudi i l'edició de les obres en vers de Ramon Llull. En el marc del projecte MiMus coordina la digitalització de documents i el desenvolupament de la MiMus DB; la seva recerca se centra en l'estudi de la imatge dels joglars i de la música transmesa per la literatura.

Simone Sari

Simone Sari

Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Trieste (2004) i doctor per l’Escola Europea en Filologia Romànica a la Universitat de Siena (en consorci amb les universitats de Milà, Pavia, Paris-Sorbonne IV, Santiago de Compostela i Zuric), amb una tesi sobre la mariologia lul·liana i l’edició crítica del Desconhort de nostra Dona i de les Hores de nostra Dona (textos publicats a NEORL XI, 2012). Ha ensenyat literatura catalana a la Universitat de Bolonya (2009-2010). Ha obtingut una beca del programa europeu MSCA-IF a la Universitat de Barcelona (2017-2019), amb un projecte sobre els Cent noms de Déu de Ramon Llull, i ha estat professor visitant a la Universitat Catòlica de Lovaina (KU Leuven). És membre del Centre de Documentació Ramon Llull i forma part de la junta directiva de l’Associazione Italiana di Studi Catalani. S’ha ocupat principalment de l’obra en vers de Ramon Llull i de les seves relacions amb Occitània i l’Islam. També ha traduït obres de Llull i la Vita Christi d’Isabel de Villena a l’italià. En el marc del projecte MiMus estudia la presència de joglars jueus i musulmans a la cort catalanoaragonesa.

Carles Vela Aulesa

Carles Vela Aulesa

Llicenciat en Geografia i Història (Secció Història Medieval) per la Universitat de Barcelona (1995), màster en Estudis Euro-Àrabs per la Universitat de Girona (1996) i doctor en Geografia i Història (Història Medieval) per la UB (2005). Es va formar a la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona). Professionalment ha estat vinculat a diverses institucions, però sobretot ha treballat com a investigador freelance. Ha participat en nombrosos projectes i grups de recerca i actualment dirigeix, juntament amb el Dr. Antoni Riera, el projecte “Corpus documental de les relacions internacionals de la Corona d’Aragó” de l’Institut d’Estudis Catalans. Dins del marc de la baixa edat mitjana de la Corona d’Aragó, les seves recerques han tocat temes diversos: les relacions socials, familiars i professionals en l’entorn urbà, els testaments, el dret municipal, l’assistència hospitalària, les relacions diplomàtiques internacionals, el comerç al detall i el crèdit al consum. En el marc del projecte MiMus coordina l’edició del corpus documental de la MiMus DB; la seva recerca se centra en els aspectes econòmics i contractuals dels músics i artistes cortesans.

Investigadores associades al projecte

Alexandra Beauchamp

Université de Limoges

Alexandra Beauchamp és doctora en història medieval (Universitat de Bordeus III - Michel de Montaigne, 2005), ha estat membre de la Casa de Velázquez (EHEHI, Madrid, 2003-2005), i és professora titular d'història medieval a la Universitat de Llemotges des de 2006. La seva recerca se centra en la història política i institucional de la Corona d'Aragó al final de l'edat mitjana (segles XIII-XV). Estudia les pràctiques polítiques, administratives i comptables del govern i la cort dels reis, reines i infants d'Aragó, les seves relacions amb els estats generals i els individus, i el paper de les dones en aquestes institucions i ambients. En el marc del projecte MiMus, s'ocupa de la dimensió institucional de l'entreteniment a la cort dels reis del Casal d'Aragó.

Maria Sofia Lannutti

Università degli Studi di Firenze

Maria Sofia Lannutti és professora de Lingüística romànica a la Universitat de Florència. Ha estudiat sobretot la relació entre text i música en les literatures romàniques medievals i la seva tradició manuscrita, la mètrica des d'una perspectiva comparativa, la lírica francesa, italiana i catalana medievals, la literatura hagiogràfica occitana, el De vulgari eloquentia de Dante, la Commedia, i el Canzoniere de Petrarca. Dirigeix la Secció de Música "Clemente Terni i Matilde Fiorini Aragone" de la Fundació Ezio Franceschini de Florència, i ha ideat i dirigeix el projecte internacional "Medioevo musicale" (MEM), una base de dades bibliogràfica i discogràfica interdisciplinària sobre cultura musical medieval, constantment actualitzada i disponible en línia al portal MIRABILE. Coordina les activitats de recerca del projecte ERC ArsNova, on s'ocupa també de l'edició i la interpretació dels textos poètics en relació amb la producció lírica contemporània. En el marc del projecte MiMus, estudia la lírica catalana medieval des d'una perspectiva comparativa romànica.

Yolanda Plumley

University of Exeter

Yolanda Plumley és professora d'història de la música a la Universitat d’Exeter (emèrita). Ha publicat àmpliament sobre música medieval i poesia lírica francesa, especialment sobre les obres de Guillaume de Machaut i els seus contemporanis, així com sobre manuscrits musicals i música i cultura cortesa, sobretot a la França dels Valois. És autora de The Art of Grafted Song: Citation and Allusion in the Age of Machaut (Oxford University Press, 2013), coautora amb Anne Stone de Codex Chantilly, Bibliothèque du Château de Chantilly, MS 564 (Brepols, 2008), i coeditora de diversos volums d'estudis interdisciplinaris. Amb R. Barton Palmer, és editora general de la nova edició de la poesia i música completes de Guillaume de Machaut (The Medieval Institute, 2016-). En el marc del projecte MiMus, s'ocupa de les relacions musicals i diplomàtiques entre França i la Corona d'Aragó.