Sicília

lloc 53
Àrea:
Sicília
Documents
Doc. Regest Data
128 El rei Jaume II mana a Riccardo da Passaneto que li torni el "librum romancii" que li havia prestat quan era a Sicília. 1292, setembre, 6
129 El rei Jaume II mana a Miquel Campaner que obtingui el "librum romancii" que el rei havia prestat a Riccardo da Passaneto quan era a Sicília i l'anell que Pere de Boïl ha recuperat, i que els hi porti. 1292, setembre, 6
137 El rei Jaume II demana al seu germà Frederic que es cuidi dels fills de Simonet, histrió del rei, els quals són a Sicília. 1293, setembre, 24
153 El rei Jaume II mana a Bernat de Sarrià, tresorer reial, que pagui, de gràcia, 150 sous barcelonesos a Donato, joglar de Sicília, per un rossí. 1295, maig, 12
160 El rei Jaume II mana a Bernat de Sarrià, tresorer reial, que pagui, de gràcia, 100 sous a Pietro, joglar sicilià. 1295, desembre, 3
49 L'infant Alfons reconeix certs pagaments que, per manament seu, ha fet Francesc Ferriol, dispenser de l'infant, entre els quals n'hi ha un de 50 sous jaquesos a Arnau d'Anglesola, Ramon Ferrer i Joan de la Tamor [Joan de Torres], mims de Guillem de Montcada, i un altre de 50 sous barcelonesos a Joanet, mim de l'infant, per les despeses d'anar a Sicília. Tots dos pagaments són de gràcia. 1321, juny, 27
521 L'infant Pere mana a Pero Jordán de Urriés, comprador seu, que pagui, de gràcia, 100 sous barcelonesos a Alegret, citarista del rei Alfons III i de l'infant, per les despeses del viatge que ha de fer a Sardenya i a Sicília. 1334, octubre, 13
1930 Per manament de la reina Elionor de Sicília, Berenguer de Relat, tresorer seu, paga 202 sous barcelonesos a Pino [Saporito], joglar de casa de la reina (102 sous per quitació i 100 sous per les despeses d'acompanyar la reina en el viatge de Sicília a la Corona d'Aragó). 1349, novembre
2216 Per manament del rei Pere III, Berenguer de Codinacs, mestre racional, fa comptes amb Joan de París, ministrer del rei, per un violari. Joan de París mostra la carta de concessió, feta a la ciutat de Mallorca el 9 d'agost de 1359, per la qual el rei li concedeix 40 lliures barceloneses anuals de violari sobre l'escrivania del veguer de Rosselló i Vallespir. També mostra una carta, feta per Antoni Galotxer, notari de Perpinyà, el 30 d'octubre de 1359, que certifica que va presentar la concessió reial als procuradors reials de Rosselló. Com que durant tot aquest temps no ha cobrat el violari, Berenguer de Codinacs calcula quant se li deu, descomptant els cinc anys, vuit mesos i vint-i-un dies que ha estat al regne de Sicília, primer al servei de la reina de Sicília [Constança d'Aragó] i després al del rei de Sicília [Frederic III]. Per manament del rei, no es té en compte que havia perdut el dret de cobrar el violari perquè el rei de Sicília li va impedir de tornar un cop acabada la llicència reial. Per tot plegat, Berenguer de Codinacs reconeix que es deuen 113 lliures 6 sous 8 diners barcelonesos a Joan de París. 1368, març, 1
Resultats: 9
MiMus DB, Sicília (lloc 53) <https://mimus.ub.edu/ca/mimus-db/place/view/53> [consulta: 25/3/2026]
MiMus DB: Ministrers i música a la Corona d'Aragó medieval [base de dades en línia], Anna Alberni, Stefano Maria Cingolani, Anna Fernàndez-Clot, Simone Sari, Carles Vela (eds.), Barcelona: Universitat de Barcelona, Projecte MiMus (ERC CoG 2017, No 772762).