Document 1445

Lo rey d'Aragó.
Car avoncle. Reebuda havem vostra letra per la qual nos havets notificat ço que ja en dupte nos havíets scrit, ço és saber, com los inffants en Ferrando et en Johan volen liurar en manera de rehenes, les quals se de[vie]n liurar lo primer dia d'aquest mes de juyn passat, los castells et forçes que han en nostra senyoria al rey de Castella, e com vós et aquells de nostre consell sots en gran perplexitat [què] farets en aquests affers per la gran nececitat dels altres nostres affers que avem açí, per què·ns supplicàvets que ab lo jutge d'Arborea nos deguéssem pacificar et, ab l'estol que deu venir, tornar en los nostres regnes e terres dellà mar; les quals letres et les coses en aquelles contengudes bé enteses, vos responem que, ab lo dit jutge, per gran colpa sua qui no ha curat complir les covinences entre nós et ell fetes, segons que largament vos havem fet saber per en Sancho d'Exea et per en Bernat Sort, no·ns so[m] poguts pacificar, ans requerents los seus demèrits, enantam e fem enantar contra ell et sos béns fortment, en tant que la nostra gent li ha cremats bé XV o XVI viles d'aquest cap, de les bones qu·ell havia. Quant al fet de les rehenes dels dits castells dels inffants damunt dits, volem que tingats aytal manera que no·n façats res semblant que·n sapiats, mas /que\ [...] façats una letra axí com a lochtinent nostre al rey de Castella, que, com nós siam fora dels regnes e terres nostres dellà mar, e nós, ans que·ns partíssem, li ho notificàssem per nostres letres e per missatge special, e·l dit rey [no]s resposés que tot ço que bé fos envers nostres regnes que ell ho faria molt mils que si nós hi fóssem, e encara ell sàpia bé que, en aquestes persecucions que ha haüdes, nós li traméssem nostres bones profertes e li hag[ué]ram ajudat de fet si fóssem dellà et los nostres regnes e terres [...] nós haguésssem manat a vós que, si en res havíets mester hajuda, que·l primer hom qui n'aempràssets fos lo dit rey de Castella, e que ara, estant nós fora los dits regnes et terres nostres, ell prena a sa mà per [manera] de rehenes los castells d'Oriola et d'Alacant, que d'açò us m[era]vellats; per què·l pregats de part nostra [que] les dites rehenes no deja [p]endre dins nostre regne, ans si preses les ha, ho deja tornar al primer e[s]tament, notif[i]can-li que vós d'açò no havets volgut a nós scriure fins que hajats sobre açò haüda resposta sua. E a les coses contengudes en una cèdula en[closa] en les dites letres faent menció de les aprises per vós, de manament nostre, fetes contra·l governador d'Aragó et micer Arnau Joha[n], vos responem que nós, zelans de justícia, vos manam que les dites aprises féssets pensan que les nostres gents de la part dellà se portassen mils vers nós en ajudar-nos que no fan, ans ço que·n fan és cosa perlan ab vós de mal eximpli; per què nós a aquells qui·ns servexen de bon grat, axí com lo dit governador e·l dit miçer Arnau Johan, qui, segons que havem après, de çert nos servexen agradablement e bé, queacom los havem a favorejar; per què volem que·n les dites aprises et inquisicions fahedores contra·ls damunt dits et altres officials nostres ab manera sobresescats fins que nós ab la voluntat de Déu siam de la part dellà, sabèn que d'açò no havem volguda atorgar altra letra uberta ni tancada que per altri us sia presentada sinó tan solament aquesta, per la qual volem e us pregam que sobresescats segons que damunt és dit. Bé·ns plauria, però, et entenem que seria ben fet, que enquiríssets contra aquells, o encara·ls puníssets, qui desanagan los nostres fels sotsmeses de venir a nós; que nós, axí com és Déu ver, creem que, axí com se diu, sia ver que les nostres gents [han] gran desig de cobrar la nostra persona, mas axí masseix creem que alcunes malvades persones les desanaguen, et creem que aquells qui ho procuren per nós no ho procuren p ab virtut d'anach ni de fortalea, ans fort mollament. E no és gran maravella, de les nostres gents que tant nos amen et tant nos desigen veer, que no y haja un hom notable qui per si messex ni per enach d'altri digui: "yo muntaré en l'estol ab aytants hòmens meus", et que altres ne presessen eximpli et que hi vinguessen? Ans fugen e·ns lexen açí estar en fahenes, que no·s curan de nós. Per què nós, a un dictatdictat qui·ns és estat tremès de lla part dellà tocant aquest desig, per [què] dehim dictatdictat, [car] segons art de trobar no és serventèsserventès ni són coblescobles, responem segons qu·en fi d'aquell dicta[t]dicta[t] veurets ésser c[o]ntengut, del qual et de la resposta vos trametem translat dins la present. E no us caldria duptar de venir, car si un poch més d'esforz havíem, siats [cert] que tost haurien bona conclusió les fahenes del jutge, car per IIII galees de Mallorques que hic ha vengudes, tot quant hic serà se n'és millorat. E creem que, ans que alcuns d'aquells qui dellà hic deuen venir hic sien, hauran un cap [o] altre les fahenes e, si a Déu plau, [...] per la nostra justícia. Quant açò qu·en una altra /vostra\ letra és contengut, ço és, de la qüestió qu·és entre los generosos de la ciutat de València e·ls prohòmens de la ciutat sobre la contribució de la ajuda que·ns fan, vos responem que null hom no·ns en ha res dit ni fet saber, et là on o hagués sí o lexarem a vós, qui creem qui ho pacificarets justament e bé, mas que·s fes tost et que no haguéssem a dir la paraula que dix lo malalt dels metges: "ipsi disputant et cetera"; ells han qüestions e nós açí fahenes qui haurien ab lur ajuda tost bona conclusió si·ls playa de cuytar-o. Del fet de la comanadoria de Muntalbà, null hom no n'és estat en nostra presència, però si hic venen aytal resposta·ls farem, com nos consellats per vostra letra.
Dada en Castell de Càller lo primer dia de juliol en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCL cinch. Rex Petrus.
Dominus rex mandavit Matheo Adria[ni].

A l'alt inffant en Pere, comte de Ribagorça et de les Muntanyes de Prades, avoncle nostre molt car, et en los regnes et terres nostres dellà mar general lochti[n]ent.