Trobador de Vilarnau

La crítica encara no ha resolt l'origen i la identitat del "trobador de Vilarnau". Joaquim Miret i Sans observa que a Catalunya hi ha tres famílies diferents de Vilarnau i que probablement el trobador "era català i no de Provença, puix el trovem massa temps a Catalunya. Ja havem dit que en 1267 era a Barcelona, en el seguici de l'infant Pere. En 1275 encara hi figurava" (Miret i Sans 1919, p. 249-258). Jaume Massó i Torrents reprèn les dades de Miret i sanciona, menys prudent: "La seva llarga permanencia a Catalunya i el nombre de Vilarnau que hi ha en el nostre país ens autoritza per a posar aquest cavaller entre els nostres trobadors". A continuació, s'inclina per identificar-lo amb el Vilarnau de Camós o el de Canet de Rosselló, en les famílies dels quals "abunda el nom Guillem" (Massó i Torrents 1932, p. 431-432). Alfred Jeanroy remet a una suposada identificació del trobador amb Guillem de Vilarnau, mai formulada de manera explícita pels historiadors catalans ("Miret i Sans et Massó Torrents l'identifient à un Guillem de Vilarnau qui fut, de 1267 à 1275, l'un des familiers de l'infant Pierre d'Aragon"), comenta la freqüència del nom a Catalunya, i observa que un dels dos sirventesos que se'n conserven, transmesos en testimoni únic al cançoner occità M, està dedicat a Felipa d'Andusa, vescomtessa de Narbona (Jeanroy 1934, p. 431-432). D'altra banda, Martin Aurell proposa d'identificar-lo, amb precaució, amb un senyor de la Roche-des-Arnauds, prop de Gap, que va participar en les guerres entre el comte de Forcalquier i el de Provença durant els primers anys del segle XII (Aurell 1989, p. 300, n. 48). Finalment, Stefano Asperti demostra la dependència formal del sirventès BdT 446,2, atribuït, al "trobaire de Villarnaut", de la composició R 1287 de Gillebert de Berneville, actiu en la segona meitat del segle XIII. Això porta l'estudiós a considerar la datació del primer editor del poema (Appel 1892, p. 308), a l'entorn del 1257, com un termine ante quem relativament segur per a aquest text (Asperti 1991, p. 12-17). La identitat i l'origen del trobador de Vilarnau encara s'han d'escatir, però la proximitat entre la datació d'un dels seus sirventesos i la documentació d'arxiu porta a reconsiderar la hipòtesi de Miret i Sans.