Projecte MiMus

L'Arxiu de la Corona d'Aragó conté una gran quantitat de documents que ens informen de la presència d'artistes especialitzats en el cant, la música i l'entreteniment en general a la cort catalanoaragonesa.

La historiografia catalana de principis del segle XX va constatar molt aviat la importància de la documentació d'arxiu com a font per explicar la vida cultural del passat. El títol de l'obra de Jordi Rubió i Lluch, Documents per a la història de la cultura catalana medieval (1908-1912), n'és un exemple clar. Els estudis clàssics d'Higini Anglès (1925, 1935) sobre la música medieval a la Corona d'Aragó i de Ramon Menéndez Pidal sobre la poesia joglaresca (1957) van mostrar l'interès d'aquests documents per reconstruir la funció dels joglars i de la música a la cort. Han seguit els seus passos Maricarmen Gómez Muntané (1979, 2001) o J. Trenchs i Ignasi Baiges (2000-2002), entre d'altres.

Comptem també amb acurats buidats arxivístics per a algunes tradicions musicals del nord d'Europa, en particular l'anglesa (Constance Bullock-Davies 1978) i la francesa (Craig M. Wright 1979). Aquests treballs pioners, ara clàssics, són rellevants des d'un punt de vista metodològic, i com a complement de les fonts catalanes. Donat el caràcter internacional del mercat de la música i la poesia a l'edat mitjana, l'establiment d'un corpus documental sobre els ministrers i els artistes de l'entreteniment cortesà a la Corona d’Aragó no es pot concebre de manera isolada, sinó com a fruit del diàleg constant amb la documentació de les tradicions líriques veïnes.

  • Quins eren els perfils professionals i culturals dels músics i joglars actius a les corts de la Corona d'Aragó medieval?
  • Per a qui actuaven i quin reconeixement rebien dels poders polítics?
  • Quines eren les seves condicions socioeconòmiques?
  • Quina és la rellevància de les relacions entre diferents corts, i dels moviments d'artistes entre aquestes corts, per a la música i la poesia?

Per donar resposta a aquestes preguntes, MiMus ha transcrit, editat i analitzat un extens corpus de documents sobre els artistes que van participar en la vida poètica, corèutica i musical de les corts dels reis del Casal de Barcelona des de mitjan segle XIII fins a mitjan segle XV (1235-1435). La lectura i l'estudi d'aquests documents es complementa amb l'anàlisi d'altres testimonis (literaris, prescriptius, iconogràfics), útils per traçar els perfils dels artistes i l'evolució de l'entreteniment a la cort.

Línies de recerca

1. Organització i conformació de la cort i dels espais cortesans entre els segles XIII i XIV

Amb les Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós (1344), veiem com l'espai cortesà es va poblant de músics i com es constitueix la Capella reial de xantres, la primera a Europa després de la Capella papal d'Avinyó. L'objectiu d'aquesta línia de recerca és estudiar de quina manera la música, i en especial la música polifònica, esdevé un element important en la retòrica del poder reial, sense oblidar el paper de les cases de les reines, les infantes i els infants.

2. Aspectes organitzatius i comptables de la presència de músics a la cort dels reis d'Aragó

L'objectiu d'aquest estudi és reconstruir els mecanismes a través dels quals els reis s'asseguraven la presència constant de professionals de la música i d'altres arts de l'espectacle a les seves corts. Les informacions de tipus comptable que es conserven sobretot al fons de Mestre Racional permeten conèixer el sistema de contractació del personal de la cort, els conceptes pels quals se'ls pagava i, per tant, la valoració econòmica i artística del seu servei. La recollida sistemàtica d'aquesta informació permet reconstruir amb força precisió la presència gairebé diària de músics a les corts dels reis catalanoaragonesos.

3. Representació dels joglars i de la música en la literatura catalana medieval

Aquesta línia de recerca se centra en la figura del joglar, que ha fascinat els historiadors de la literatura des del Romanticisme. L'estudi parteix de l'elaboració d'un corpus de referències de joglars i ministrers i de descripcions de situacions performatives de música i cant protagonitzades per joglars. El corpus se centra en la literatura catalana dels segles XIII-XV, però també es tenen en compte altres textos romànics. S'analitzen els termes emprats per designar els oficis i les especialitzacions, les referències a instruments i gèneres literaris; tots aquests elements es comparen amb les designacions presents en la documentació d'arxiu sobre joglars i ministrers a la cort d'Aragó.

4. Presència de joglars no cristians a la cort

Aquesta línia se centra en la documentació sobre joglars jueus i musulmans. Es reconstrueixen les prosopografies d'aquests músics i s'intenta esbrinar quins instruments i repertoris interpretaven i quines funcions tenien a la cort. Aquesta contextualització és necessària perquè en la literatura catalana, a diferència de la castellana, hi ha molt poques referències als joglars no cristians; la documentació d'arxiu, en canvi, en registra una presència contínua.

5. Contactes culturals i intertextualitat

En desplaçar-se d'un lloc a l'altre, els músics i joglars s'emportaven els seus instruments i els seus repertoris, les tècniques d'execució i els estils interpretatius que caracteritzaven el seu art. Quan arribaven a una cort, en un ambient cultural nou, havien de confrontar-se amb el repertori, els instruments, les tècniques i els gustos locals. La seva presència es podia traduir en mestratge de tècniques executives i difusió de repertoris, i alhora en recepció i assimilació de les tècniques i repertoris de la cort d'acollida. La documentació ofereix un context històric que ajuda a confirmar préstecs i adaptacions, i fa llum sobre la complexa fenomenologia que s'engloba sota el concepte genèric d'intertextualitat. Aquesta línia de recerca es concreta en:

  1. Noves edicions de peces del repertori líric català que permetin una millor comprensió dels textos i de la seva transmissió manuscrita.
  2. Relectura de peces conegudes a la llum de noves dades documentals o historiogràfiques.

MiMus DB

El projecte s'estructura a l'entorn de la MiMus DB, una base de dades que organitza i sistematitza la informació continguda al corpus de documents MiMus i ofereix informació inèdita sobre els llocs, les circumstàncies i el cost de l'entreteniment a la cort, sobre l'estatus social i professional dels joglars, la seva especialització, els seus moviments, les seves relacions amb el poder i les xarxes de mecenatge i diplomàcia que sostenien la seva activitat.

Accés la MiMus DB

Lèxic de la música, la poesia i la performance

El projecte MiMus preveu la redacció d'un lèxic de terminologia musical i de la performance en forma de concordances elaborades a partir d'un corpus de tractats de preceptiva poètica medievals occitanocatalans (en col·laboració amb l'OVI – Opera del Vocabolario Italiano, Istituto del Consiglio Nazionale delle Ricerche).

MiMus és un projecte de recerca finançat per l'European Research Council (ERC-CoG-2017, No. 772762), amb seu a la Universitat de Barcelona (Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Centre de Documentació Ramon Llull, Institut de Recerca en Cultures Medievals) i una durada de sis anys (2018-2024).

Equip

 

Institucions col·laboradores

Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
Centre de Documentació Ramon Llull
CLiC - Centre de Llenguatge i Computació
IRCVM - Institut de Recerca en Cultures Medievals
ICREA
University of Exeter
OVI - Opera del Vocabolario Italiano
Fundació Bosch i Gimpera