Reina de Sicília
casa 49
Títol/Càrrec:
reina
Cort:
Sicília
Documents
| Doc. | Regest | Data |
|---|---|---|
| 121 | L'infant Pere mana a Pere Esquerit [dispenser seu] que pagui 30 sous a Llàtzer [Roderic], joglar de la reina d'Aragó i Sicília [Constança de Sicília], per despeses. | 1292, març, 24 |
| 1039 | El rei Pere III escriu a Carles IV [de Luxemburg], rei dels Romans i de Bohèmia, per comunicar-li que envia Gerard Bruyne, de Diest, almoiner i capellà del rei i cabiscol de la seva Capella, a Alemanya per tractar sobre l'assumpte del ducat de Caríntia i el comtat de Sarnthein [o comtat de Caríntia?]. També escriu, pel mateix assumpte, a Robert II [del Palatinat], duc de Baviera; a Beatriu [de Sicília], duquessa de Baviera i germana de la reina [Elionor de Sicília]; al bisbe de Trento [Meinhard von Neuhaus]; al comte de Gorizia [Albert III, Meinhard VI o Enric III?]; als consellers i prohoms de Bozen; a Esteve II, duc de Baviera; a Anna [de Baviera], reina dels Romans i de Bohèmia; a Lluís V el Brandenburguès, comte palatí i marquès de Brandenburg; a Lluís VI el Romà, duc de Baviera; al duc de Teck [Konrad IV]; als consellers i prohoms de Sarnthein; al burggravi de Nuremberg [Johann II]; a la duquessa d'Àustria [Joana de Pfirt]; a Rodolf II [del Palatinat], duc de Baviera; al senyor d'Aufenstein [Konrad IV]; i a Albert II, duc d'Àustria. Després de la carta hi ha el text de la missatgeria encarregada pel rei i la reina a Gerard Bruyne, en la qual li demanen que s'informi de la possibilitat de reclamar el comtat de Sarnthein [o de Caríntia?], que la reina Elionor havia heretat de la seva àvia [Eufèmia, duquessa de Caríntia], i el ducat de Caríntia, que l'infant Frederic, germà de la reina, havia heretat de la seva mare [Elisabet de Caríntia]. | 1350, octubre, 28 |
| 1837 | Pere Desbosc, escrivà de ració, comunica a Bernat d'Olzinelles, tresorer reial, que, fet compte per manament del rei Pere III, es deuen 90 sous barcelonesos a Joan de París, ministrer de casa del rei, per provisió fins al 15 d'octubre, quan passa al servei de la reina de Sicília [Constança d'Aragó]. | 1360, octubre, 15 |
| 1838 | Pere Desbosc, escrivà de ració, comunica [a Bernat d'Olzinelles, tresorer reial] que [fet compte per manament del rei Pere III] es deuen 90 sous barcelonesos a Nicolas de Rougemont, ministrer de casa del rei, per provisió fins al 15 d'octubre, quan passa al servei de la reina de Sicília [Constança d'Aragó]. | 1360, octubre, 15 |
| 2107 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga, de gràcia, 11 florins d'or a Joan de París, ministrer de casa de la reina, per argent per daurar i esmaltar una xaramella. Joan de París presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Càller el 19 de desembre de 1360. | 1361, gener, 5 - 1363, juliol, 15 |
| 2110 | Per manament de Constança d'Aragó, reina de Sicília, Pere Desgrau, tresorer seu, paga 1 unça a Sanxo Garcés, Guillemó Rovira, Mateu, trompeta, Guillem Domenge i Pere Seguer, joglars del capità de les galeres [Olf de Pròixida] en què ha viatjat la reina [de Barcelona a Trapani i Catània]. | 1361, gener, 5 - 1363, juliol, 15 |
| 2098 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 270 carlins a Baldo [de Florència], joglar de la reina, per quitació d'una bèstia. Baldo presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Barcelona el 31 d'octubre de 1360. | 1361, gener, 5 - 1363, juliol, 15 |
| 2097 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga a la bestreta 73 sous barcelonesos a Andria d'Anastasia i Bartomeu de Malta, joglars de la cambra de la reina, per quitació. Andria d'Anastasia i Bartomeu de Malta presenten un albarà d'escrivà de ració escrit a Càller el 23 de desembre de 1360. | 1361, gener, 5 - 1363, juliol, 15 |
| 2099 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 180 carlins a Estefaní de Tramfort, ministrer de casa de la reina. Estefaní de Tramfort presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a la Colombaia (Trapani) el 31 de gener de 1361. | 1361, gener, 31 - 1363, juliol, 15 |
| 2100 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 64 carlins 3,5 grans a Andria d'Anastasia, joglar de la cambra de la reina, per provisió de menjar. Andria d'Anastasia presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a la Colombaia (Trapani) el 31 de gener de 1361. Se li descompta una bestreta feta a Càller. | 1361, gener, 31 - 1363, juliol, 15 |
| 2101 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 64 carlins 3,5 grans a Bartomeu de Malta, joglar de la cambra de la reina, per provisió de menjar. Bartomeu de Malta presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a la Colombaia (Trapani) el 31 de gener de 1361. Se li descompta una bestreta feta a Càller. | 1361, gener, 31 - 1363, juliol, 15 |
| 2102 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 180 carlins a Joan Cavaller [Joan de París], ministrer de casa de la reina, per quitació d'una bèstia. Joan presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a la Colombaia (Trapani) el 31 de gener de 1361. | 1361, gener, 31 - 1363, juliol, 15 |
| 2106 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 180 carlins a mestre Joan de París, ministrer de la reina, per quitació d'una bèstia. Joan de París presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Catània el 30 d'abril de 1361. | 1361, abril, 30 - 1363, juliol, 15 |
| 2109 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 180 carlins a Baldo [de Florència], joglar de casa de la reina, per quitació d'una bèstia. Baldo presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Catània el 30 d'abril de 1361. | 1361, abril, 30 - 1363, juliol, 15 |
| 2113 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 1 unça 13 tarins 4 grans a Bartomeu de Malta, joglar de la reina, per provisió de menjar. Bartomeu de Malta presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Catània el 31 de juliol de 1361. | 1361, juliol, 31 - 1363, juliol, 15 |
| 2114 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 1 unça 13 tarins 4 grans a Andria d'Anastasia, joglar de la reina, per provisió de menjar. Andria d'Anastasia presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Catània el 31 de juliol de 1361. | 1361, juliol, 31 - 1363, juliol, 15 |
| 2115 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 1 unça 20 tarins 10 grans a Bartomeu de Malta, joglar de la reina, per provisió de menjar. Bartomeu de Malta presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Caltanissetta el 31 d'octubre de 1361. | 1361, octubre, 31 - 1363, juliol, 15 |
| 2116 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 1 unça 20 tarins 10 grans a Andria d'Anastasia, joglar de la reina, per provisió de menjar. Andria d'Anastasia presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Caltanissetta el 31 d'octubre de 1361. | 1361, octubre, 31 - 1363, juliol, 15 |
| 2111 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 2 unces a Estefaní de Tramfort, ministrer, per quitació. Estefaní de Tramfort presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Catània el 31 de desembre de 1362. | 1362, desembre, 31 - 1363, juliol, 15 |
| 2112 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 2 unces a Baldo [de Florència], joglar, per quitació. Baldo presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Catània el 31 de desembre de 1362. | 1362, desembre, 31 - 1363, juliol, 15 |
| 2108 | Pere Desgrau, tresorer de Constança d'Aragó, reina de Sicília, paga 2 unces d'or a Joan de París, ministrer de casa de la reina, per quitació d'una bèstia. Joan de París presenta un albarà d'escrivà de ració escrit a Catània el 31 de gener de 1363. | 1363, gener, 31 - juliol, 15 |
| 2216 | Per manament del rei Pere III, Berenguer de Codinacs, mestre racional, fa comptes amb Joan de París, ministrer del rei, per un violari. Joan de París mostra la carta de concessió, feta a la ciutat de Mallorca el 9 d'agost de 1359, per la qual el rei li concedeix 40 lliures barceloneses anuals de violari sobre l'escrivania del veguer de Rosselló i Vallespir. També mostra una carta, feta per Antoni Galotxer, notari de Perpinyà, el 30 d'octubre de 1359, que certifica que va presentar la concessió reial als procuradors reials de Rosselló. Com que durant tot aquest temps no ha cobrat el violari, Berenguer de Codinacs calcula quant se li deu, descomptant els cinc anys, vuit mesos i vint-i-un dies que ha estat al regne de Sicília, primer al servei de la reina de Sicília [Constança d'Aragó] i després al del rei de Sicília [Frederic III]. Per manament del rei, no es té en compte que havia perdut el dret de cobrar el violari perquè el rei de Sicília li va impedir de tornar un cop acabada la llicència reial. Per tot plegat, Berenguer de Codinacs reconeix que es deuen 113 lliures 6 sous 8 diners barcelonesos a Joan de París. | 1368, març, 1 |
Resultats: 22
MiMus DB, reina de Sicília (casa 49) <https://mimus.ub.edu/index.php/ca/mimus-db/house/view/49> [consulta: 21/3/2026]
MiMus DB: Ministrers i música a la Corona d'Aragó medieval [base de dades en línia], Anna Alberni, Stefano Maria Cingolani, Anna Fernàndez-Clot, Simone Sari, Carles Vela (eds.), Barcelona: Universitat de Barcelona, Projecte MiMus (ERC CoG 2017, No 772762).