Frederic III de Sicília
patron 189
Name:
Frederic
Family lineage:
Sicília
Gender:
home
Observations
Fill de Pere II de Sicília i Elisabet de Caríntia. Va ser rei de Sicília entre 1355 i 1377.
Casat amb Constança d'Aragó.
Pare de Maria de Sicília.
Casat amb Constança d'Aragó.
Pare de Maria de Sicília.
Documents
| Doc. | Regestum | Date |
|---|---|---|
| 1039 | El rei Pere III escriu a Carles IV [de Luxemburg], rei dels Romans i de Bohèmia, per comunicar-li que envia Gerard Bruyne, de Diest, almoiner i capellà del rei i cabiscol de la seva Capella, a Alemanya per tractar sobre l'assumpte del ducat de Caríntia i el comtat de Sarnthein [o comtat de Caríntia?]. També escriu, pel mateix assumpte, a Robert II [del Palatinat], duc de Baviera; a Beatriu [de Sicília], duquessa de Baviera i germana de la reina [Elionor de Sicília]; al bisbe de Trento [Meinhard von Neuhaus]; al comte de Gorizia [Albert III, Meinhard VI o Enric III?]; als consellers i prohoms de Bozen; a Esteve II, duc de Baviera; a Anna [de Baviera], reina dels Romans i de Bohèmia; a Lluís V el Brandenburguès, comte palatí i marquès de Brandenburg; a Lluís VI el Romà, duc de Baviera; al duc de Teck [Konrad IV]; als consellers i prohoms de Sarnthein; al burggravi de Nuremberg [Johann II]; a la duquessa d'Àustria [Joana de Pfirt]; a Rodolf II [del Palatinat], duc de Baviera; al senyor d'Aufenstein [Konrad IV]; i a Albert II, duc d'Àustria. Després de la carta hi ha el text de la missatgeria encarregada pel rei i la reina a Gerard Bruyne, en la qual li demanen que s'informi de la possibilitat de reclamar el comtat de Sarnthein [o de Caríntia?], que la reina Elionor havia heretat de la seva àvia [Eufèmia, duquessa de Caríntia], i el ducat de Caríntia, que l'infant Frederic, germà de la reina, havia heretat de la seva mare [Elisabet de Caríntia]. | 1350, october, 28 |
| 2216 | Per manament del rei Pere III, Berenguer de Codinacs, mestre racional, fa comptes amb Joan de París, ministrer del rei, per un violari. Joan de París mostra la carta de concessió, feta a la ciutat de Mallorca el 9 d'agost de 1359, per la qual el rei li concedeix 40 lliures barceloneses anuals de violari sobre l'escrivania del veguer de Rosselló i Vallespir. També mostra una carta, feta per Antoni Galotxer, notari de Perpinyà, el 30 d'octubre de 1359, que certifica que va presentar la concessió reial als procuradors reials de Rosselló. Com que durant tot aquest temps no ha cobrat el violari, Berenguer de Codinacs calcula quant se li deu, descomptant els cinc anys, vuit mesos i vint-i-un dies que ha estat al regne de Sicília, primer al servei de la reina de Sicília [Constança d'Aragó] i després al del rei de Sicília [Frederic III]. Per manament del rei, no es té en compte que havia perdut el dret de cobrar el violari perquè el rei de Sicília li va impedir de tornar un cop acabada la llicència reial. Per tot plegat, Berenguer de Codinacs reconeix que es deuen 113 lliures 6 sous 8 diners barcelonesos a Joan de París. | 1368, march, 1 |
Outputs: 2
MiMus DB, Frederic III de Sicília (patron 189) <https://mimus.ub.edu/index.php/en/mimus-db/patron/view/189> [consulted: 3/24/2026]
MiMus DB: Minstrels and Music in the Medieval Crown of Aragon [online database], Anna Alberni, Stefano Maria Cingolani, Anna Fernàndez-Clot, Simone Sari, Carles Vela (eds.), Barcelona: University of Barcelona, MiMus Project (ERC CoG 2017, No 772762).